dimecres, 20 de març del 2013

Zurich Marató de Barcelona 2013 (17/03/'13)

    Cada vegada tinc més ganes de córrer i menys d'escriure, potser per aquest motiu tinc un pèl abandonat el blog, ho sento per els pocs que el llegiu. Avui potser escriure el post més especial fins aquestes dates, i es que fer el teu primer marató, és un fet ùnic!
     La cursa començava a 2/4 de 9 del matí a l'avinguda María Cristina (al palau firal), pertant tocava matinar fort, i a les 5 de la matinada ja erem en peu per agafar els estris i fer camí juntament amb L'Oriol Gafarot (@oriolgafa), haviem quedat amb en Marçal (@mesparch) i en Marc (@marcbotella) a la rotonda de can claret, per fer camí junts. Cap a les set, més o menys ja erem aparcats i buscant un bar per fer el cafetó de rigor. Tornada al cotxe per canviar-nos i a deixar la motxilla al guardaroba. Allà ja ens hem trobat amb els primers coneguts, amics i companys, Gent del C.O. Franers (En Xavi i en Musta), el gran Presi del atletisme Girona, el sr, Xavier Avellana, hem comentat la jugada, hem expulsat nervis i tot apunt.

Molt de colorido als dorsals, pertant cadascú tenia calaixos diferents, finalment hem trobat en Manel i en Marc, amb qui he tingut la sort de fer quasi tota la cursa plegats, 4 hores de riures, patiments, sobrecàrregues músculars i consells, tot un plaer, per en Marc i per a mi era lo nostre estrena per en Manel la cinquena, pertant comptavem amb experiència.


       Hem sortit tots plegats a l'hora indicada, pero de seguit en Marçal i en Marc han tirat endevant, i nosaltres tres hem anat a un ritme més contemporitzat, 5:25 apròximadament, primers quilòmetres tot perfecte, riuet davant del camp nou per calmar els nervis, agafem la diagonal on el pare d'en Marc ha fet uns kms. al nostre costat. i direcció cap a la Meridiana per el carrer València, un cop allà es feia dur veure el carril de pujada i baixada, nosaltres no veiem el final i veure la gent que ja va cap avall i a més en baixada ... ufff ... tot i això hem passat per la mitja ben aviat i cap avall, fins aquest moment tot molt controlat, primera meitat molt tranquila amb una parcial de 1:55, 12 minuts més que el meu temps final a Granollers per exemple, és a dir guardant. Ara bé el que no comptava era que guardant forces i hidratant-me n'hi havia prou, perqué a partir del quilòmetre 34 els músculs han començat a avisar. Primer la part inferior de quàdriceps, més tard han estat d'altres, han fet que hagués de baixar el ritme, com a consequéncia la segona meitat més lenta que la primera, crec que aquí he pecat de poc rodatge aquesta última setmana, la por de fer-me mal o de realitzar un sobre esforç, m'han condiciont a l'inversa. Impressionant els ànims de la gent, hi ha trams on només passen un o dos corredors i notes alè de la gent que et nombre i et diu que ja ho tens, que és teu!!!! ... Durant el recorregut he llegit una pancarta que deia: "El Dolor es efimero la gloria eterna", i me le repetit fins la sacietat per arribar a meta!!! gràcies a aquesta espontànea per aquesta dosis extra d'energia, de ben segur no era per mi, pero me la he fet meva. També donar les gràcies a la Cris, la Laia, La Sílvia i la Carlota per els ànims durant el recorregut. 

         Al final tot i les limitacions fisiques, els 2 quilòmetres més importants de la meva vida, molt emocionants! ha caigut alguna llagrimeta i tot, i a la meta amb en Marc i en Manel ha estat una pasada!!! Un somni complert i a pensar en la propera, Berlín o Amsterdam!!! ja veurem!


Repetiré sens dubte, ja puc dir dues coses!!! sòc FINISHER I SÒC MARATONIÀ

Parcials i temps final.
Recorregut de la prova
Per acabar afegiré fotos del llarg del recorregut que la Sra. d'en Manel ha anat fent. Gràcies Monica!!!






 





També adjunto el Link dels videos, per qui tingui curiositat!!!!


PD: com a curiositat, al meu GPS li han sortit 42,600, és a dir 400 mts més que el recorregut, sí és així el meu temps sería sub-4h jjjj ... totalment anecdotic.


Salut i Kms.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada