Cada vegada tinc més ganes de córrer i menys d'escriure, potser per aquest motiu tinc un pèl abandonat el blog, ho sento per els pocs que el llegiu. Avui potser escriure el post més especial fins aquestes dates, i es que fer el teu primer marató, és un fet ùnic!
La cursa començava a 2/4 de 9 del matí a l'avinguda María Cristina (al palau firal), pertant tocava matinar fort, i a les 5 de la matinada ja erem en peu per agafar els estris i fer camí juntament amb L'Oriol Gafarot (@oriolgafa), haviem quedat amb en Marçal (@mesparch) i en Marc (@marcbotella) a la rotonda de can claret, per fer camí junts. Cap a les set, més o menys ja erem aparcats i buscant un bar per fer el cafetó de rigor. Tornada al cotxe per canviar-nos i a deixar la motxilla al guardaroba. Allà ja ens hem trobat amb els primers coneguts, amics i companys, Gent del C.O. Franers (En Xavi i en Musta), el gran Presi del atletisme Girona, el sr, Xavier Avellana, hem comentat la jugada, hem expulsat nervis i tot apunt.
Molt de colorido als dorsals, pertant cadascú tenia calaixos diferents, finalment hem trobat en Manel i en Marc, amb qui he tingut la sort de fer quasi tota la cursa plegats, 4 hores de riures, patiments, sobrecàrregues músculars i consells, tot un plaer, per en Marc i per a mi era lo nostre estrena per en Manel la cinquena, pertant comptavem amb experiència.
Hem sortit tots plegats a l'hora indicada, pero de seguit en Marçal i en Marc han tirat endevant, i nosaltres tres hem anat a un ritme més contemporitzat, 5:25 apròximadament, primers quilòmetres tot perfecte, riuet davant del camp nou per calmar els nervis, agafem la diagonal on el pare d'en Marc ha fet uns kms. al nostre costat. i direcció cap a la Meridiana per el carrer València, un cop allà es feia dur veure el carril de pujada i baixada, nosaltres no veiem el final i veure la gent que ja va cap avall i a més en baixada ... ufff ... tot i això hem passat per la mitja ben aviat i cap avall, fins aquest moment tot molt controlat, primera meitat molt tranquila amb una parcial de 1:55, 12 minuts més que el meu temps final a Granollers per exemple, és a dir guardant. Ara bé el que no comptava era que guardant forces i hidratant-me n'hi havia prou, perqué a partir del quilòmetre 34 els músculs han començat a avisar. Primer la part inferior de quàdriceps, més tard han estat d'altres, han fet que hagués de baixar el ritme, com a consequéncia la segona meitat més lenta que la primera, crec que aquí he pecat de poc rodatge aquesta última setmana, la por de fer-me mal o de realitzar un sobre esforç, m'han condiciont a l'inversa. Impressionant els ànims de la gent, hi ha trams on només passen un o dos corredors i notes alè de la gent que et nombre i et diu que ja ho tens, que és teu!!!! ... Durant el recorregut he llegit una pancarta que deia: "El Dolor es efimero la gloria eterna", i me le repetit fins la sacietat per arribar a meta!!! gràcies a aquesta espontànea per aquesta dosis extra d'energia, de ben segur no era per mi, pero me la he fet meva. També donar les gràcies a la Cris, la Laia, La Sílvia i la Carlota per els ànims durant el recorregut.
Al final tot i les limitacions fisiques, els 2 quilòmetres més importants de la meva vida, molt emocionants! ha caigut alguna llagrimeta i tot, i a la meta amb en Marc i en Manel ha estat una pasada!!! Un somni complert i a pensar en la propera, Berlín o Amsterdam!!! ja veurem!
Repetiré sens dubte, ja puc dir dues coses!!! sòc FINISHER I SÒC MARATONIÀ
![]() |
Parcials i temps final. |
![]() |
Recorregut de la prova |
Per acabar afegiré fotos del llarg del recorregut que la Sra. d'en Manel ha anat fent. Gràcies Monica!!!
També adjunto el Link dels videos, per qui tingui curiositat!!!!
PD: com a curiositat, al meu GPS li han sortit 42,600, és a dir 400 mts més que el recorregut, sí és així el meu temps sería sub-4h jjjj ... totalment anecdotic.
Salut i Kms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada